dissabte, 13 d’octubre de 2012

No s'atureu




De vegades la lectura de textos que ja havies oblidat et dóna sorpreses. Una cosa així ens va passar mentre rellegíem els exemplars de la revista La Milotxa. En el número 4 ens vam trobar amb una col·laboració de Bernat Capó. L’escriptor de Benissa, sempre que li ho vam demanar, va participar desinteressadament amb el Grup Excursionista de l’ Atzúbia, unes vegades amb amenes conferències, altres, com és el cas, dedicant-nos unes línies en la nostra revista. Així l’any 1984 va tindre la deferència  d’escriure’ns unes ratlles que, des de la perspectiva actual, observarem el seu caràcter premonitori, cosa que se’ns dubte s’adonarà l’avesat lector. Viatgem a 1984 i reproduïm textualment el seu article.


 

NO S’ATUREU

Dels cent i escaig de pobles que integren l’anomenada “província alacantina”, sols dos han realitzat els tràmits oportuns per recuperar la toponímia pròpia, perduda fa segles per causa d’un decret reial que ha pogut mantenir ñla seua vigència gràcies a la desídia de gent sense il.lusió i sense altre horitzó que el seu benestar propi. El primer dels pobles que abordà el tema fou Benissa, que ara, oficialment, ha deixat d’ésser bilingüe, al menys en el nom. El segon és Xixona que, en data recent, ha cursat els papers escaients per la recuperació. Ja no en tenim més notícia de qualsevol altra població, i així resulta trist i desconsolador, i demostra que encara som sota l’influx de la major porcada de la nostra història.
Aquí a l’ Atzúvia desconeixem el que s’haja pogut fer a nivell municipa, però sí, a canvi, el que fa el Grup Excursionista que és molt i força important. I també sabem que tota aqueixa joventut lluitarà sense repòs fins aconseguir no sols la recuperació total i definitiva del nom del poble, si no que, a més, la de tantes coses necessitades d’ajuda, perquè si no ho feu vosaltres no hi haurà ningú amb la suficient sensibilitat per fer-ho.
Els municipis – salvant rares excepcions – siga la que vulga la seua composició i el color de la mateixa, no acostumen parar massa atenció, no els importa conèixer d’on vénen, sols els inquieta descobrir a on van, els diners que guanyaran i, per damunt de tot, si continuaran asseguts a la cadira de braços.
La vostra tasca és dura i anguniosa, i de vegades us pot portar a situacions conflictives al llarg de les quals ho tiraríeu tot per la finestra. Cal tenir paciència, i, sobretot, esperança perquè no eveu oblidar que el dia de demà – sempre arriba – sereu vosaltres els que tindreu la capacitat de decisió i aleshores podreu anar tapant els forats que el menfotisme i la bajania han fet.
El millor que li pot ocórrer a un poble és tenir un grup com el vostre capaç de lluitar sense defalliment, un poc cada dia, doncs ja sabeu que la goteta d’aigua acaba foradant la pedra. Us pregue que no s’atureu.

Bernat Capó


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada