VOLTA
A PEU
L’ATZÚBIA -
EL
CARRITXAR - CAMÍ DE SALAMONA -
L’ATZÚBIA
DIUMENGE
13 DE GENER DE 2013
L’any 2013 el vam començar amb un altre
trajecte pels voltants de l’Atzúbia. En aquesta ocasió es tractava d’una marxa
circular que partia de l’Atzúbia per la senda del Carritxar, continuava per
Mostalla, on enllaçava amb el camí de la
Salamona, per arribar de nou al lloc de partença.
El dia va eixir assolellat, amb un vent
fresc, cosa que va facilitar l’itinerari.
Després de prendre un reconfortant café,
ens vam dirigir cap al poliesportiu, des
d’on vam prendre la senda que ens portaria al Carritxar. Abans de l’exida, però,
com ja comença a ser habitual, ens vam la fotografia de grup.
Ara anava de bo. El sender anava empinant-se
progressivament, sempre per la vora de la Moleta Vella.
L’Atzúbia es quedava
cada vegada més petitona, però molt bonica. La seua germana bessona, la Moleta
Nova, ens mirava amb certa enveja, però complaguda.
En arribar dalt, la vista era preciosa.
Ens vam agrupar per dirigir-nos, ara sempre cara avall, fins el lloc d’esmorzar:
un bancal abandonat on el sol ens acaronava amorosidament.
Després del repòs, van prosseguir
descendint envers Mostalla. El camí, enquitranat, no impedia gaudir del
recorregut, sempre protegits per uns imponents pins, coscolls i carrasques.
Arribàrem al pla de Mostalla, on els bancals de tarongers ja eren omnipresents, per encaminar-nos al pont de Quintanilla. Després agafàrem un altre vial que menava al camí de Salamona.
La tranquil·litat anterior es va
veure alterada per un continu traginar de tot tipus de vehicles. Res no
importava, perquè ens trobàvem en el camí vell de l’Atzúbia, antiga calçada
romana. Travessarem per les partides de l’Horta, Mitjanes, l’Atzaïla , Salamona
i Massils, fins aplegar a la mina de l’algepsar.
La major part dels senderistes es dirigiren al poble, mentre que un petit grup va decidir visitar l’algepsar, lloc mític on els atzubians, no sense risc, anàvem a jugar de menuts. Eren altres temps. Ara sembla un lloc fantasmagòric.
Arribàrem al pla de Mostalla, on els bancals de tarongers ja eren omnipresents, per encaminar-nos al pont de Quintanilla. Després agafàrem un altre vial que menava al camí de Salamona.
La tranquil·litat anterior es va
veure alterada per un continu traginar de tot tipus de vehicles. Res no
importava, perquè ens trobàvem en el camí vell de l’Atzúbia, antiga calçada
romana. Travessarem per les partides de l’Horta, Mitjanes, l’Atzaïla , Salamona
i Massils, fins aplegar a la mina de l’algepsar. 
La major part dels senderistes es dirigiren al poble, mentre que un petit grup va decidir visitar l’algepsar, lloc mític on els atzubians, no sense risc, anàvem a jugar de menuts. Eren altres temps. Ara sembla un lloc fantasmagòric.
En el Teleclub, prengueren unes refrescants cerveses, rememorant aquesta primera ruta de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada