CONFERÈNCIA

EL DESPERTAR DE LA CONSCIÈNCIA

COM CREAR LA NOSTRA REALITAT

Sinopsi de la conferència de dissabte

15 de desembre que es realitzarà al Saló d’Actes del Teleclub de l’Atzúbia, a càrrec de Lluís Pérez Gilabert

Creus que ets lliure? Creus que tens lliure albir? Ets lliure d’elegir cada matí quan t’alces com serà el dia que tens per davant, o segueixes les mateixes pautes de comportament de tota la vida?

Passem tant de temps buscant respostes aquí a fora, però no hi són. L’única cosa que hi trobem és la veritat d’altres persones , és l’experiència d’altres éssers humans.

Les respostes es troben dins de nosaltres. 

Si alguna cosa de fora es transforma en veritat , és una doctrina, és una religió. Però si naix de dins de tu mateix, de la teua experiència, aleshores això és la teua veritat.

Creiem que nosaltres som el que són les nostres idees, els nostres pensaments i desigs. Però no, som alguna cosa més que això: som tot, però no ho experimentem.

Què és la ment? Què és el control mental? Com podem fer de la ment una eina al teu servei i no ser esclau d’ella?

Què és l’ego? Què és el SER ? Tots som éssers emocionals fonamentalment. Què és la meditació? L’amor i la coherència emocional.

A més, aquesta conferència estarà il·lustrada amb una pel·lícula sobre el tema.

Mentrimentres, si vols conèixer una mica més sobre aquest tema, pots informar-te en el següent enllaç:

http://masacritica.wordpress.com/ (feu clic)

DE VOLTA PEL TERME

I VA ARRIBAR EL DIA...

Diumenge 2 de desembre ha quedat anotat en els annals de Benimataix. Espai de Cultura de l’Atzúbia i Forna com aquell dia que aquesta associació cultural va començar a caminar. Mai millor dit, perquè l’estrena oficial es va fer amb la ruta De volta pel terme. Segons l’organització, prop de 50 persones es van concentrar al Cantó de la Font per donar inici a aquesta festa inaugural. Els organitzadors van saber regular sàviament la temperatura del dia perquè fos la ideal per poder trepitjar el terme sense fred ni calor. A l’eixida del poble, a les escales de l’era de la Creu, es va fer la fotografia oficial d’aquest memorable dia. 

La marxa es va iniciar amb bon ritme pel camí del Través, fins arribar a la partida de les Vinyetes, lloc on suposadament va existir l’antiga partida de Benimataix. 

En aquest punt, van agafar la senda de l’Asmeita. Aquesta coqueta ruta  no té res que envejar a la famosa “Catedral del Senderisme”, en el barranc de l’Infern: escalons de pedra desgastada pel pas del temps i del bestiar que   faciliten la pujada, entre oliveres, garrofers, pins i matollar. En arribar al camí de l’Ombria, van redescobrir el tresoret de l’Ombria, aquell que un veí del poble va desenterrar allà pels anys 50 del passat segle. 

 Tot seguit, un grup va decidir pujar a l’Asmeita pel camí de l’Ombria, mentre que els altres continuaren per l’espectacular, màgica i sorprenent ruta. Tots plegats esmorzaren prop del pou de l’Asmeita, a la vora de la immemorial cova, o abric, que també porta el nom de la partida.

Després de l’àpat, des de l’organització es van donar les gràcies per l’extraordinària resposta que havia tingut aquesta primera activitat de l’associació cultural Benimataix. Tot seguit en van indicar els pròxims reptes que es desenvoluparien durant el mes de desembre. 

Així mateix, unes paraules sobre l’origen del nom d’aquest indret i un poc d’història de la zona, foren el preàmbul d’un suau descens fins el poble, acaronats pels rajos d’un amical sol. A l’entrada de l’Atzúbia, es van acomiadar momentàniament , ja que de seguida es tornarien a reunir per celebrar, com en qualsevol dia de noces, un dinar en la zona d’acampada del Tossal del Llop. Allí, la novençana Benimataix ho va celebrar a cor què vols, entre el fum que emanaven d’unes suculentes xulles i d’uns mengívols embotits que s’estaven torrant pacientment a la brasa. 

=====================================

PRÒXIMA ACTIVITAT: dijous 6 de desembre, a les 10 del matí,  Taller d'elaboració de centres nadalencs, a càrrec de Maria Egea Alòs.

Lloc: Les Escoles. 

======================================

ACTIVITATS DESEMBRE 2012

EXCURSIÓ INAUGURAL

DE VOLTA PEL TERME

EXCURSIÓ INAUGURAL

Diumenge 2 de desembre vol ser un dia assenyalat, un dia on retrobarem aquella vella senda oblidada fa massa anys. Diumenge retorna la inquietud, diumenge desperta impacient una nova associació cultural a l’Atzúbia i Forna: fa la seua presentació oficial  BENIMATAIX. ESPAI DE CULTURA DE L’ATZÚBIA I FORNA, la qual simbolitza la  voluntat i el propòsit d’eixir d’una prolongada etapa de mediocritat  cultural. 

L'Atzúbia, 1983

 Diumenge serem de festa. I ho celebrarem recorrent una part del nostre terme municipal. Recordarem una part del nostre passat, recuperarem noms oblidats, recobrarem la màgia. 

Trepitjarem per l’Ombria, plena de sorpreses, com  l’anomenat Tresoret de l’Ombria, pujarem a l’Asmeita on contemplarem una vista excepcional de la Vall de Pego, amb la mar al fons, a mena de decoració.

                          Moneda del tresor de l'Ombria 

Camejarem  per aquells camins que amb esforç i treball van obrir els nostres avantpassats. I com tota festa, ho celebrarem amb un dinar de germania a la zona d'acampada del  Tossal del Llop.

Diumenge 2 de desembre vol ser un dia assenyalat, un dia on retrobarem aquella vella senda oblidada fa massa anys. Perquè...

Tanmateix sembla
que en nosaltres perdura
i recomença el món
o el poble: tot és u.
De dues cambres n’hem fet una
i estrenarem vaixella i cobrellits.
Caldrà que fem un nou aprenentatge
perquè algun dia arribarem a servir-nos
d’un sol mirall
i d’un sol gest
i d’una sola veu
i puguem ser feliços.

                                                                          Miquel Martí i Pol 

I pròximament...
- 6 de desembre: taller de manualitats.
- 15 de desembre: conferència a càrrec de Lluís Pérez i Gilabert. 

ESPAI DE CULTURA DE L'ATZÚBIA I FORNA

ARA VA DE BO

No va ser pura casualitat. No. Ja feia temps que un grup de persones de l’Atzúbia estaven rumiant la possibilitat de crear una associació cultural a l’Atzúbia i Forna. En aquest mes d’octubre de 2012 s’esdevenia una efemèride que calia recordar: el trentè aniversari de l’aparició del Grup Excursionista de l’Atzúbia.

No, no va ser pura casualitat que dissabte 27 d’octubre, coincidint amb aquesta data, es convocara una reunió al Centre Cultural de l’Atzúbia amb l’objectiu de promoure un nou espai de cultura als dos pobles que conformen el nostre Ajuntament. En ella alguns dels seus promotors van explicar quins eren els objectius bàsics d’aquesta nova entitat i comprovar si hi havia la voluntat de dur-la endavant. La  resposta va ser afirmativa.

Quina seria la finalitat de l’associació? En l’esborrany, manifestament millorable, es va parlar de realitzar tot tipus d’activitats culturals i lúdiques, obertes a tothom, a més de col·laborar amb altres associacions de les dues localitats i amb la corporació municipal.

Es va raonar i discutir de senderisme, conferències, música, teatre...En definitiva, de crear un espai cultural ampli i divers.

El tema de la seua legalització com a associació cultural va ser valorada positivament, raó per la qual en pròximes reunions s’elaborarien els seus estatuts. L’important ja s’havia aconseguit: reunir un bon grapat de persones per dur endavant aquesta nova tasca.

Naix així una nova il·lusió a l’Atzúbia i Forna, que provisionalment es denominarà Benimataix. Espai de cultura de l’Atzúbia i Forna. 

Ara va de bo. 

 ---------------------------------------

PRÒXIM DISSABTE 10 DE NOVEMBRE, A LES 7 DE LA VESPRADA, ES FARÀ UNA NOVA REUNIÓ AL CENTRE CULTURAL (TELE CLUB).

 

----------------------------------------

PRÒXIM DISSABTE 10 DE NOVEMBRE ES CONVOCARÀ UNA NOVA REUNIÓ. PROVISIONALMENT ES FARÀ A LES 7 DE LES VESPRADA A LA BIBLIOTECA ( LES ESCOLES ).  

No s'atureu

De vegades la lectura de textos que ja havies oblidat et dóna sorpreses. Una cosa així ens va passar mentre rellegíem els exemplars de la revista La Milotxa. En el número 4 ens vam trobar amb una col·laboració de Bernat Capó. L’escriptor de Benissa, sempre que li ho vam demanar, va participar desinteressadament amb el Grup Excursionista de l’ Atzúbia, unes vegades amb amenes conferències, altres, com és el cas, dedicant-nos unes línies en la nostra revista. Així l’any 1984 va tindre la deferència  d’escriure’ns unes ratlles que, des de la perspectiva actual, observarem el seu caràcter premonitori, cosa que se’ns dubte s’adonarà l’avesat lector. Viatgem a 1984 i reproduïm textualment el seu article.

 

NO S’ATUREU

Dels cent i escaig de pobles que integren l’anomenada “província alacantina”, sols dos han realitzat els tràmits oportuns per recuperar la toponímia pròpia, perduda fa segles per causa d’un decret reial que ha pogut mantenir ñla seua vigència gràcies a la desídia de gent sense il.lusió i sense altre horitzó que el seu benestar propi. El primer dels pobles que abordà el tema fou Benissa, que ara, oficialment, ha deixat d’ésser bilingüe, al menys en el nom. El segon és Xixona que, en data recent, ha cursat els papers escaients per la recuperació. Ja no en tenim més notícia de qualsevol altra població, i així resulta trist i desconsolador, i demostra que encara som sota l’influx de la major porcada de la nostra història.

Aquí a l’ Atzúvia desconeixem el que s’haja pogut fer a nivell municipa, però sí, a canvi, el que fa el Grup Excursionista que és molt i força important. I també sabem que tota aqueixa joventut lluitarà sense repòs fins aconseguir no sols la recuperació total i definitiva del nom del poble, si no que, a més, la de tantes coses necessitades d’ajuda, perquè si no ho feu vosaltres no hi haurà ningú amb la suficient sensibilitat per fer-ho.

Els municipis – salvant rares excepcions – siga la que vulga la seua composició i el color de la mateixa, no acostumen parar massa atenció, no els importa conèixer d’on vénen, sols els inquieta descobrir a on van, els diners que guanyaran i, per damunt de tot, si continuaran asseguts a la cadira de braços.

La vostra tasca és dura i anguniosa, i de vegades us pot portar a situacions conflictives al llarg de les quals ho tiraríeu tot per la finestra. Cal tenir paciència, i, sobretot, esperança perquè no eveu oblidar que el dia de demà – sempre arriba – sereu vosaltres els que tindreu la capacitat de decisió i aleshores podreu anar tapant els forats que el menfotisme i la bajania han fet.

El millor que li pot ocórrer a un poble és tenir un grup com el vostre capaç de lluitar sense defalliment, un poc cada dia, doncs ja sabeu que la goteta d’aigua acaba foradant la pedra. Us pregue que no s’atureu.

Bernat Capó

DE PROVA

RENAIXENÇA

LOGO DEL GRUP EXCURSIONISTA DE L'ATZÚBIA

Vacil·làvem a l’hora de posar-li el primer títol de l’entrada d’aquest bloc. Renaixement, resurrecció, ressorgiment, renaixença, reaparició,  recurrència... Finalment optàrem per renaixença per les connotacions que aquest nom comporta. Pretenem que aquest mitjà es transforme, talment com va ocórrer al segle XIX, en un moviment d'ample abast, essencialment cultural i literari, però també de conscienciació identitària i de defensa del nostre patrimoni mediambiental. 

Quins són els nostres referents? En aquest cas no hem titubejat en absolut: el Grup Excursionista de l’Atzúbia, aquella associació que germinava a les acaballes de 1982 i que va suposar l’aparició d’un  grup de persones que, per primera vegada a l’Atzúbia, es preocupava pels temes culturals del nostre poble.

NÚM. 0 DE LA REVISTA LA MILOTXA

 En el número zero de la revista La Milotxa, el seu òrgan d’expressió escrita, anunciaven quins eren els seus objectius: promoure d’activitats culturals, esportives, així com la defensa del medi ambient. Potser siga casual, potser no, però entre ambdues dates, 1982 i 2012, hi ha certes concomitàncies, que deixem a la imaginació del lector poder-les copsar.  

Trenta anys. Han passat trenta anys des de la seua fundació. No és ara el moment d’esplaiar-nos en repassar tot allò que va fer el Grup Excursionista de l’Atzúbia, molt  i molt interessant. Temps en tindrem. Però en aquestes primeres ratlles no podíem deixar de retre-li el nostre primer homenatge.

Naix ara Benimataix. Espai Cultural de l' Atzúbia, Forna i de les terres al voltant del Gelibre.